Enfocament Sistèmic 2

DIAGRAMA SISTÈMIC

En aquesta darrera sessió de classe em continuat tractant l’enfocament sistèmic. Com ja varem explicar anteriorment aquest enfocament principalment diu:

• Les influències són tantes que buscar una causa única és impossible.

• El problema és troba en la tipologia de les relacions que els subjectes d’un sistema estableixen entre si.

• La funció del psicòleg és intervenir en les relacions, però tenint en conté que l’intervenció d’aquest no sempre contribueix a genera un sistema de relacions positives.

L’enfocament sistèmic tracta de grups i l’idea de facilitat contextos de relació favorable.

Ara tractarem la família, de la família és diu que si no existís, caldria inventar-la. A tots ens cal un grup humà en el qual sentir-nos acollits, segurs, estimats, protegits, etc, és un grup diferent.

SALVADOR MINUCHIN

Minuchin a més de crea un tipus de Teràpia Familiar Estructural, va dissenyar un mètode per plasmar el conjunt de relacions dins d’un sistema qualsevol. Un dibuix/gràfic, anomenat diagrama sistèmic.

També ens parla d’un conceptes clau per a comprendre les seves idees. Aquests conceptes són el de jerarquia, poder i frontera.

La jerarquia és aquella relació de primacia i subordinació que lliga les persones que ocupen rangs desiguals en una organització. En altres paraules, podríem diu que es la diferencia entre els graus de responsabilitat dels individus dins d’un mateix sistema.

Aquí podem relacionar-ho amb el poder, ja que més responsabilitat implica més poder.

El poder és allò que gestiona la política i els pares en una família estàndard són els que tenen més poder, per tant també és troben en la cima de la jerarquia.

Cal aclarir que no existeixen famílies desestructurades, sinó famílies d’estructura NO ESTÀNDARD. El problema el genera la qualitat de les relacions de la família. La estructura no determina el grau de benestar dels seus membres.

Llavors, hi ha moltes formes de gestionar el poder. Si algú que li toca gestionar el poder, abdica, un altre membre dels sistema se’n farà càrrec. En una família el pare i la mare han d’assumir el poder.

Si aquesta jerarquia es trastorna apareixen símptomes de malestar en un o més dels membres.

S’ha de tenir en compte però que assumir el poder no significa tenir autoritat. El poder te’l donen i l’autoritat té la guanyes.

L’últim concepte clau a definir és el de frontera. Les fronteres delimiten els espais, és allà on les coses esta situades a tocar d’una altre. Dins d’una família hi ha subsistemes amb fronteres entre ells. Està el subsistema dels pares, dels germans, etc. Aquestes fronteres s’han de delimitar i respectar dins de cada sistema.

Hi ha diversos tipus de frontera: rígida (sense comunicació, tancat, inaccessible i no acostumen a funcionar), laxa (les traspassa tothom de qualsevol manera i tampoc funciona) i flexible (permet la comunicació dels que hi ha dins i fora, i és la que funciona).

PRÀCTICA

La pràctica d’aquesta sessió consistia en elabora un genograma i un diagrama sistèmic en parelles. He realitzat la pràctica amb la Raquel Nierga.

·        Genograma:

En aquest genograma hem realitzat una estructura familiar. Es tracta principalment d’una parella divorciada de 49 anys l’home i de 47 any la dona, aquest tenen dues filles de 15 i 19 anys respectivament. Les filles viuen a casa i amb la mare. La mare té una relació informal amb un home de la seva mateixa edat i el pare té una relació informal amb una dona també de la seva edat. La dona que esta amb el pare té tres fills viuen amb ella, els quals tenen 17, 16 i 13 anys. Aquesta dona ha tingut un trencament de relació formal i divorci amb un home de 50 anys.

·        Diagrama sistèmic:

Aquest diagrama sistèmic ens indica les relacions que hi ha dins d’un grup d’amic que tenen entre 16 i 18 anys d’edat. Començaré explicant la relació entre la noia de 16 anys amb la noia de 17, aquestes tenen un conflicte manifest, evident per tot el grup. D’aquestes dues la noia de 17 gaudeix d’una bona amistat amb una altre noia de 17 anys. Ells dues s’ha unit per crea una aliança negativa, una coalició envers d’una parella. Aquesta parella blanc dels actes negatius d’aquestes noies esta composada per un noi de 18 anys i una noia de 17. La raó per la qual les noies han creat una coalició és que aquesta parella tenen una relació de sobreimplicacció, una relació excessiva. Per això consideren que la relació hauria d’acabar.

D’altre banda aquesta parella ha creat una aliança (unió positiva) per intentar que les noies anomenades al començament (les del conflicte manifest), tornin a ser amigues i portar-se bé. D’aquesta parella també destaquem que la noia de 17 anys té un conflicte ocult amb un noi del grup de 18 anys. Aquest noi de 18 anys té una parella (la noia de 16 anomenada al principi de tot) amb la que pateix un conflicte manifest, però que desvien el conflicte cap un altre noi de 18 anys també.

Aquest noi víctima del conflicte entre aquesta parella, té una bona amistat amb la noia de 17 enemistada amb la noia d’aquesta parella que té un conflicte manifest.

REFLEXIÓ

En aquesta sessió em tractat el tema de les relacions dins d’un sistema i em parlat sobretot de la família. Tal i com s’ha dit a la introducció a tots ens cal un grup humà en el que sentir-nos acollits i protegits, en general la família ens dona aquest confort i sensació de protecció. És molt important que dins d’una sistema familiar les coses funcionin de manera correcta, en dir correcta no em refereixo a que es compleixin els patrons de família estàndard. Faig referència al correcte funcionament dels conceptes claus expressats per Minuchin. Podríem dir que dins d’una família cada membre té un rol diferent i aquests rols atorguen la jerarquia.

En un model de família estàndard qui trobem a sobre de tot de la piràmide jeràrquica són els pares que tenen cura dels seus fills.

Si algun factor és causa de desequilibri en la família, hi haurà un pacient identificat que ho manifestarà de diverses maneres, potser hi ha més d’un pacient identificat. La família es una estructura molt important per als éssers humans i pel nostre sistema del vincle.

Una família que pateixi una patologia en les seves interrelacions, pot crea patologies en els seus membres. S’ha de tenir especial cura en el tractament de qualsevol pacient que trobi el seu mal dins el sistema familiar, ja que és un sistema íntim i delicat, on els membres no solen permetre l’entrada de altres persones sense haver-les acceptat prèviament.

Per questa raó, com a psicòlegs em de vigilar molt en com ens incorporem en aquest tipus de sistema, ja que crec que és més fàcil crea disfuncionalitats en l’intervenció, que amb altres sistemes, com podria ser un grup d’amics on les relacions han perdut qualitat.

La família és important per tots, per això hem de tenir cura d’ella. Els pares han de procura mantenir la jerarquia i aconseguir autoritat, les fronteres han de ser flexibles i així els membres és comunicaran.

Crec que en Munichin va oblidar un concepte clau a tenir en conté dins d’una família, que és la comunicació entre els seus membres. Tots els subjectes que és troben dins d’aquest sistema han de poder comunicar-se entre ells pel correcte funcionament i la bona qualitat de les relacions. Està clar que els temes de conversació entre cada membre seran diferents. Per exemple, els pares no parlaran amb els seus fills sobre qüestions econòmiques, encara que poden comentar-ho o donar advertències sobre diferents aspectes però no haurien de donar la responsabilitat al fill d’aquest tema.

Comunicar-se també pot permetre resoldre problemes entre els membres, o problemes que es troben fora del sistema però afecten al subjecte concret. D’aquesta manera també es reforçarà el vincle entre els membres i la sensació de benestar i protecció dins el nucli familiar.

També m’agradaria comentar que el genograma i el diagrama sistèmic m’han semblat mètodes d’una gran utilitat pel psicòleg. A partir d’aquests dibuixos podem estudiar i classificar les relacions dins un sistema, conèixer com funciona abans d’intervenir. Però alhora ens permet informar a altres persones (amb coneixements del funcionament del diagrama) sobre la situació de cada sistema. Ens dona la facilitat de plasmar de manera esquemàtica i simple, les relacions complicades i diverses de cada sistema.

Llavors, per finalitzar aquesta reflexió puc conclouré que la família és un sistema diferent, delicat i de gran importància, i que el diagrama sistèmic és un mètode del qual se’n pot treure gran profit, no només com a psicòlegs, sinó pel nostre dia a dia si alguna vegada ens trobem amb un sistema del que volem conèixer les relacions existents dels membres.