Enfocament Humanista- Maslow

NECESSITATS HUMANES

Tornem a tractar l’Enfocament Humanista, en la última classe de pràctiques varem recupera la pràctica numero 6 que no havíem pogut realitzar anteriorment. En aquesta classe varem introduir les teories de Abraham Maslow.

Abraham Maslow (1908-1970) es va formar com a psicòleg conductista (del més radical) als Estats Units. En aquells moments Amèrica començava a rebre les influencies de la Psicoanàlisi. Maslow ràpidament es troba disgustat i incòmode en qualsevol d’aquelles postures. L’enfocament conductista que tenia un model de persona de “màquines” i el model de persona psicoanalític que defensava que l’interior, la part més innata era l’ALLÒ, que sense JO i SUPERJO semblava dir que les persones érem com besties que només buscàvem el nostra plaer individual i immediat.

Què va fer Maslow?

Maslow va postula un nou model per entendre les persones i el seu comportament, l’enfocament humanista. Té en conté allò positiu del ésser humà.

El conductisme diu que el comportament positiu s’havia de fomentar. El psicoanàlisi diu que és una sublimació, en canvi l’humanisme ens diu que la persona essencialment és bona i si les condicions són bones tenim persones amables i generoses.

Tothom que  vetlla per un mateix de la manera correcta aporta coses als altres. I qui vetlla pels altres rep satisfacció personal.

En aquesta teoria l’egoisme i l’altruisme deixen d’estar en contraposició. Per exemple, un psicòleg per fer la seva feina correctament ha de tenir cura de si mateix. Ens hem de cuidar a nosaltres mateixos.

Per tenir cura de nosaltres mateixos, Maslow diu que hem de cobri les nostres necessitats. Una necessitat és tot allò que si no es cobreix la persona emmalalteix o mor. Si no passa res d’això no era una necessitat sinó un capritx. Llavors, si les persones tenen les seves necessitats cobertes, estaran satisfetes i tindran més per oferir a la resta.

Per estudiar aquestes necessitat Maslow va estudiar les persones que eren MÀXIMAMENT HUMANES. Una persona màx. Humana, és aquella persona autorealitzada. Per fer-ho és va fixar en tres professors que havia tingut, i d’això varen sorgir un conjunt de característiques. El resultat d’aquest estudi va ser la teoria de l’Autorealització: la motivació innata de tot ésser humà per realitzar el seu potencial utilitzant i desenvolupant les seves aptituds i capacitats. Anomenarà aquesta sensació de plenitud, “experiencia cumbre”.

Va trobar que tots tenien les seves necessitats cobertes, les necessitats fisiològiques i espirituals. Però no només estaven cobertes, sinó que vetllaven de que sempre estiguessin satisfetes, i d’aquí sortirà el concepte de persona Autorealitzada.

Segons la teoria, per no posar-nos malalts o mori hem de cobrir les necessitats que van més enllà de les fisiològiques, que clarament no cobrim morim, ja que no podem deixar de respirar. Els motius (allò que ens mou, el motor) que tenim per activar, és la voluntat de cobrir les diverses necessitats.

Maslow va dissenyar una piràmide de necessitats humanes, aquesta piràmide va ser presentada a classe amb cinc estats, però podem trobar-la de set o fins i tot, nou. A més en la piràmide les persones no sempre seguiran l’ordre establert, poden deixar de cobrir una necessitat fisiològica per una altre, per exemple, un pare que deixar de menjar perquè puguin menjar els seus fills.

La piràmide de cinc estats treballada a classe, és la següent:

Observem com la piràmide és divideix en cinc estats, des de les necessitats més bàsiques (fisiològiques), a les més altes que permeten l’autorealització.

Maslow en els seu estudi va trobar que les persones psicològicament “sanes” mostren certes característiques: 1) una percepció objectiva de la realitat, 2) acceptació de la seva pròpia naturalesa, 3) dedicació i compromís amb algun tipus de treball, 4) naturalitat, espontaneïtat i senzillesa, 5) independència, necessitat d’autonomia e intimitat, 6) experiències cumbre/místiques intenses, 7) empatia i afecte a tota l’humanitat, incloent forts interessos socials, 8) resistència a la conformitat, 9) característiques democràtiques i 10) voluntat de ser creatius.

També va trobar que només un 1% de la població eren persones autorealitzades, de mitjana edat o més grans i sense neurosis.

PRÀCTICA

Per realitzar l’activitat pràctica, primer definiré tres tipus de comportaments que varen ser exposats a classe:

• Comportament Constructiu(CC): la persona assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat i tothom en surt beneficiat.
• Comportament Destructiu(CD): s’assoleix l’objectiu de satisfacció d’alguna necessitat però algú en surt perjudicat.
• Comportament Fallit(CF): no s’arriba a satisfer la necessitat autèntica.

La pràctica consisteix en donar exemple d’aquest tipus de comportament per a cada nivell de la piràmide. El meu grup de treball estava format per l’Adela Navarro i Laura Cortés conjuntament amb mi (Ania Pérez Racana).

Fisiologia:

·         CCà una dona que viu sola i observa indigents en el carrer,quan prepara el seu menjar fa més per donar-lo als altres.

·          CDà un nen al patí de l’escola que té gana i per satisfer-la li pren el bocata a un altre nen.

·         CFàun persona que pateix restrenyiments i per menja pren arrós.

Seguretat:

·         CCàun nen pateix assetjament a l’escola i un company surt en la seva defensa.

·         CDàuna mare que en renyar el seu fill li diu que no l’estima més.

·         CFàcomençar a drogar-se per formar part d’un grup.

Afiliació:

·         CCàquedar amb una amiga perquè esta trista i així animar-la.

·         CDàun noi que controla totes les trucades i missatges del mòbil de la seva xicota.

·         CFàuna noia que té problemes familiar i marxa de discoteca per consolar-se amb el primer noi que trobi.

Reconeixement:

·         CCàun estudiant que estudia molt per treure bones qualificacions, però a l’hora ajuda els seus companys amb els dubtes.

·         CDàuna persona que imposa el seu poder, sometent els altres i així sentir-se respectat

·         CFàuna persona que vol millora la seva autoconfiança personal apuntant-se a un gimnàs, però mai acaba anant-hi.

Autorealització:

·         CCàuna persona de la tercera edat que no és analfabeta i en jubilar-se decideix anar a aprendre’n.

·         CDàdos companys de feina realitzen un projecte de forma conjunta, en el moment de presentar-lo un dels dos exclou de la realització al altre.

·         CFàuna persona que obre un bar i l’acaba tancant al cap de poc temps perquè no funciona.

REFLEXIÓ

L’enfocament humanista és aquell en que la persona es considerada de forma positiva. Resulta agradable trobar unes teories on es poden destacar totes aquelles coses bones de les persones. Hem tocat una mica els enfocaments en psicologia més importants i l’humanista semblar ser aquell que ens té en conté com a persones humanes.

Compren en Maslow i el seu disgust envers els dos posicionaments codominants de la seva època. L’enfocament que va crea realment no té res a veure amb el conductista i el psicoanalític.

Les necessitats s’han de cobrir. Aquesta teoria de les necessitats humanes creada per en Maslow ens parla justament de les necessitats de les persones per sentir-se realitzades.

Sentir-se autorealitzats és una de les experiències més fortes que podem experimentar, el fet de creure en un mateix, de veure que pots fer les coses, ser estimat per aquells que estan al teu canto. Totes aquestes coses com bé diu Maslow són necessitats.

Ens devem a nosaltres mateixos i als altres, tenir cura de que aquestes necessitats és cobreixen de la manera correcta. Ja que, si cobrim les nostres necessitats ens trobarem en harmonia amb nosaltres mateixos, això ens permetrà ser més receptius amb els altres i com a psicolegs tenir una major capacitat analítica en determinar allò que li succeeix al nostre pacient.

En la piràmide de necessitats humanes, en trobem de tots tipus. Aquelles necessitats de seguretat, afiliació i reconeixement considero personalment que són les que poden portar-nos més problemes. És a dir, aquestes necessitats són les que ens donen equilibri, són les que ens permeten sentir-nos segurs i estimats, si ho relacionem amb les teories de Bowbly, podem dir que si aquestes necessitats estan cobertes tindrem un bon sistema del vincle.

Però no és d’això al que em vaig referència. Si no tenim cap lloc on sentir-nos segurs i protegits mai podrem confiar en altres persones, això no ens permetrà estimar o ser estimats de manera plena, tampoc ens sentirem mai part de cap grup. Tot això porta a que no ens reconeixeran com a persona aquells que ens envolten, i una llista extensa de coses que poden succeir.

La qüestió és que necessitem aquestes sensacions de pertinença, d’estimació i seguretat, si no les tenim buscarem satisfer-les i moltes vegades, sobretot els adolescents, tendiran a buscar solucions que no cobriran la necessitat sinó que frustraran la persona.

Moltes vegades ni ens adonem de que hi ha una necessitat descoberta, i simplement no ens trobem realitzats com a persones, ens sentim desmotivats i som incapaços de trobar quina cosa, o quina persona ens provoca tal malestar en nosaltres mateixos.

Crec que ara coneixent aquesta teoria, quan trobi malestar en la meva vida buscaré aquesta piràmide i comprovaré si les meves necessitats humanes és troben cobertes o no. Potser tots hauríem de tenir-la i cada x temps comprovar que tot està bé, autoanalitzar-nos i conèixer que necessitem. A vegades és difícil saber realment que necessitem nosaltres, i inclús saber-ho però tenir la força d’anar a cercar-ho en el món.

Sembla més fàcil trobar els problemes o necessitats insatisfetes en els altres que en nosaltres mateixos, però si ens esforcem en cobrir-les ens coneixerem a nosaltres mateixos molt millor, i els altres també ens coneixeran millor i així com una roda.

Les nostres necessitats variaran amb l’edat i el temps, com les nostres etapes de la vida. A vegades tindrem més recursos per cobrir-les totes, altres vegades no. També dependrà del nivell de maduració de la persona i la seva capacitat de veure o no la necessitat coberta. Perquè tal i com he dit que podem tenir una necessitat insatisfeta i no adonar-nos que aquella es la font del nostra malestar, podem buscar malestar i insatisfacció en una necessitat que realment esta coberta.

Llavors, com a persones humanes que som tenim necessitats. Tenim les necessitats fisiològiques que sempre han d’estar cobertes i les necessitats més espirituals, que aquestes són les que donaran peu a l’autorealització, a la felicitat. Sí, dic la felicitat, ja que la felicitat no és un punt d’arribada sinó un estil de vida, l’estil de tenir cura de nosaltres mateixos i cura dels altres. Tenir cura en tots els sentits, donar-nos petits plaers, perquè ens ho mereixem! I a l’hora donar als altres, perquè vetllar pels altres tona satisfacció. Dona satisfacció i felicitat veure que qui tu estimes és feliç i part d’aquella felicitat li has pogut oferir tu.

Vetllaré per mi i pels altres, buscaré aquesta “experiencia cumbre” que descriu Maslow i espero que algun dia de la meva vida, on remenant arxius vells trobi aquesta reflexió, pugui pensar que ho he complert. Que em sento autorealitzada amb la meva vida dia a dia.