Causalitat Circular

ENFOCAMENT SISTÈMIC

L’Enfocament Sistèmic és diferencia bàsicament dels altres enfocaments psicològics. Aquest enfocament considera la persona aïllada del seu context, com a individu individual. És a dir, el problema no el té la persona, sinó el conjunt de relacions que estableix la persona. Les relacions no són favorables i el pacient posarà això en manifest, llavors no sempre caldrà atendre al individu identificat sinó que a altres persones, el sistema en general o només una part d’aquest.

Per resumir-ho en paraules simples l’enfocament sistèmic qüestiona que la persona tingui el problema interiorment, sinó que el “seu” problema és un manifest del malestar en el sistema. Segons el context manifestem uns símptomes o uns altres.

Aquest enfocament és basa en dues teories: Teoria General de Sistemes i la Cibernètica. Les teories anomenades anteriorment postulen que en un sistema s’estableixen relacions mútues entre tots els elements del mateix. Interdependència, és a dir una interacció constant: tot el que jo faig afecta als altres i el que ells fan m’afecta a mi.

L’Enfocament Sistèmic té la idea de que per una banda, NO CAL, i per l’altre, NO ES POT, arribar a conèixer les causes exactes del comportament humà. Parlen de l’anomenada causalitat circular, la qual diu que tot és causa i conseqüència a la vegada.

En això diferenciem aquest enfocament de la resta que consideren una causalitat de tipus lineal, on A es causa de B.

Existeixen sistemes on conviuen els individus (una família, l’escola, la feina, etc), s’anomena sistema insalubre quan aquest no promou el creixement, la comunicació i la persona ho manifesta.

Ex: un nen es fa pipí. Símptoma de que en la família, en el sistema, passa alguna cosa.

És aquí on ha d’intervenir el psicòleg, el qual passa a formar part del sistema i les seves intervencions poden ser disfruncionals i no funcionals, que és el que es busca. El professional ha de tenir clar quan perjudica envers d’ajuda.

Visió d’un rellotgeà si movem la més petita de les peces, podem canviar tot el sistema.

Darrera de aquest enfocament també trobem teories no estrictes de la psicologia, com per exemple d’en Gregory Baterson o Milton Erickson. D’ells sorgeix tot el tema de teràpies en grup, família, parella, etc.

GREGORY BATERSON

Era un antropòleg que estudiava els indígenes i a partir dels seus estudis va establis dos tipus de relacions entre persones: relacions simètriques i relacions complementaries.

La relació simètrica és aquella en la qual els diversos elements dels sistema interactuen de forma semblant (en escalada o en desescalada). La relació complementaria és on els diversos elements del sistema interactuen de forma diferents (rols diferents)

Aquestes relacions poden ser constructives o destructives.

PRÀCTICA

La primera part de la pràctica consisteix en donar quatre exemple de causalitat circular per a cadascuna de les quatre modalitats. Aquestes han de tenir entre 5 ó 6 passos i s’han de poder iniciar en qualsevol punt.

• Relació sistèmica constructiva: Una parella que s’afalaguen.

• Relació sistèmica destructiva: Dos alumnes que s’inciten mútuament per no assistir a classe i suspenen

• Relació complementària constructiva: Un professor que li diu a un alumne com i que ha de millora.

• Relació complementària destructiva: Uns pares que castiguen al seu fill perquè no es comporta correctament, i aquest cada vegada és comporta pitjor.

REFLEXIÓ

En l’ultima sessió de classe hem pogut conèixer l’Enfocament Sistèmic, aquest enfocament psicològic és molt diferent de tots els que coneixíem fins ara, ja que considera que el problema no el té la persona/pacient identificat, sinó que el té el sistema/context en el qual es troba aquest individu.

És una visió diferent i interessant, ja que en molts casos si una mateixa persona estigues en un sistema diferent les coses haurien anat d’altre manera, i potser aquell problema o patologia que manifesta un individu, no s’hagués desenvolupat.

Com un rellotge, tot esta lligat, allò que passa al meu voltant i allò que fan les persones del meu entorn m’afecta. Aquesta frase és ben certa, perquè són les circumstancies de la nostra vida, i el nostre entorn que ens poden condicionar a cert estat d’ànim, tenir problemes o no.

Per exemple si uns pares es divorcien, el fill patirà, encara que ell no tingui cap relació en la causa d’aquesta separació. Allò que fan els seus pares l’afecta a ell, i la manera en que reaccioni aquest fill, és a dir, positiva o negativament, afectarà als pares també.

És un cas comú en la nostra societat, on crec que s’observa clarament el que l’enfocament sistèmic vol dir.

El terme de causalitat circular no l’havia escoltat mai i resulta d’allò més interessant i a l’hora enrevessat. Sembla una cosa més filosòfica que psicològica, causa i conseqüència al mateix temps. Però la gràcia d’això, esta en que moltes vegades és així. Qui va ser primer l’ou o la gallina? Si ho penses, no és sap que va ser primer, ja que per ser gallina primer és ou i perquè hi hagi ou hi ha d’haver gallina...doncs de la mateixa manera pot ser amb el mateix exemple d’una família amb un fill problemàtic. Castiguen el fill i aquest cada cop es comporta pitjor. Però, realment va començar el fill a comportar-se tan malament com per ser castigat o van ser els pares que el van començar a castigar sense que ell veies una raó real per això? Llavors, quina és la causa i quina la conseqüència? Qualsevol altre enfocament dirà que primer va passa A i després va passa B, però el sistèmic diu que no, que tot a l’hora i és una posició difícil, però que deixar de senyala un culpable de la situació, una víctima i un “verdugo”.

Tot això és interessant i sembla anar més enllà de cada persona, buscant les solucions en l’entorn de les mateixes. I sí, estic d’acord en que com a futura psicòloga em trobaré moltes vegades que el problema no el té el pacient identificat, sinó una altre persona del seu sistema. I com a futura professional també he de saber com actuar en cada context i amb cada sistema, ja que com bé diu l’enfocament sistèmic, el psicòleg passa a formar part del sistema. I moltes vegades, ens trobarem que la nostra presència farà més mal que bé. Ja que si una persona es portada a consulta psicològica sense creure que té un problema, doncs en anar-hi, creurà que té un problema i això l’afectarà. Potser el pacient tenia raó des de el començament i el problema està en un altre lloc.

Semblaria que amb l’enfocament sistèmic és rebaixa la pressió sobre els individus que manifesten símptomes patològics, i això, crec jo com a estudiant de primer de psicologia que és un factor positiu.

Per acabar diré que he trobat un enfocament molt interessant i que m’agradaria aprofundir més sobre el tema.