Què és una distorsió cognitiva?
Les distorsions cognitives són esquemes equivocats per interpretar la realitat, que pot portar múltiples conseqüències negatives: alteracions emocionals, problemes en relacionar-se amb els altres i en la manera d’observar la vida. Ens molts casos les percepcions tenen poc o res a veure amb la realitat, per tan la deformen.
PRÀCTICA
- Generalització excessiva:
- Passa un jove en moto conduint d’una manera temerària: tots els joves en moto són temeraris.
- Vas a un restaurant, agafes un plat i no t’agrada: aquest restaurant no val res.
- Abstracció selectiva:
- Un noia s’està vestint per sortir a la nit i dubta entra la samarreta X o la samarreta Y. Decideix ficar-se la samarreta X. Quan esta en la discoteca ningú li comenta que està molt guapa, encara que ella creu que ho esta: ningú em veu guapa perquè m’he ficat la samarreta X i no
la Y. - Li preparen una festa sorpresa a una noia, és el seu aniversari. Surten per la nit, s’ho passen bé però aquesta noia té un examen al cap de dos dies i es passa tota la nit pensant en l’examen: ara que he sortit no estudiaré, m’anirà malament l’examen, etc.
- Polarització o pensament tot o res:
- Tens un problema: tot és una merda, tot et va malament, no serveixes per res.
- Un fill es baralla amb els seus pares: ningú m’entén, ningú m’estima, sempre igual, mai puc fer res, etc.
- Desqualificació d’allò positiu:
- Un amic que fa molt no veies et trucar per donar una volta: ara aquest no tenia ningú més amb qui anar i m’ha trucat a mi.
- Tens cotxe nou i tothom et parla i er dona atenció: clar tothom ve ara perquè tinc cotxe nou.
- Lectura del pensament:
- Estàs a la feina fent alguna cosa, veus que algú et mira: ara aquest en mira perquè ho estic fent malament, pensa: però que fa aquest.
- Seguda en un banc esperes una amiga i passen un grup de nois que et miren: aquests em miren perquè són uns pervertits i jo sóc guapa, només pensen en lo mateix.
- Endevinar el futur:
- Demà agafés un avió per marxa de viatge: segur que demà s’enredereix el meu vol o no surt.
- Demà te’n vas a fer surf a la platja: segur que no hi ha onades demà.
- Magnificació o minimització:
- Aquesta nit serà genial, ens ho passarem molt i molt bé: t’avorreixes i no t’ho passes bé.
- Tens un sopar familiar: vaja merda, no m’ho passaré bé, que avorrit; un cop allà t’ho passes molt bé.
- Raonament emocional:
- Un noia sense adonar-se’n s’està apartant del seu grup d’amigues: aquestes em marginen, no em volen, ara no aniré més amb elles.
- Et presenten un plat on el menjar que hi ha no te gaire bona pinta, mai l’has testat: això no m’agrada.
- Etiquetar erròniament:
- Veus un noi vestit d’una determinada manera, que camina d’una altre manera: aquest noi és un flipat.
- Una persona del curs amb la que no parlés gaire et pregunta les respostes d’un examen que t’ha anat molt bé: aquesta persona és una interessada, només em parla per saber el que vol i per res més.
- Autoinculpació:
- Et baralles amb el xicot: és culpa meva perquè no he fet això, li he dit lo altre, l’he ofès.
- La teva mare s’enfada: això passa perquè sóc molt mala filla.
- Personalització:
- Fas un treball en grup i surt molt bé: si jo no hagués fet això i allò no hagués quedat tan bé.
- Surts de festa i hi ha el noi que t’agrada i un amic teu, et teu amic et parla molt i el noi que t’agrada no tant: si el meu amic no m’hagués parlat tant, aquest noi hagués estat més amb mi.
- Imperatiu categòric:
- No tens gana: he de menjar perquè sinó no tindré energia.
- Fa una setmana que no vas al gimnàs i no en tens gaires ganes: he d’anar-hi perquè sinó perdré la forma física.
REFLEXIÓ PERSONAL:
Aquesta pràctica la he realitzat jo sola, ja que el dia que es va fer a classe per qüestions personals no vaig assistir a la facultat. La meva companya, l’Anael Prados, m’ha explicat el temari donat pel nostre professor i la pràctica que havia de realitzar.
Tots distorsions cognitives sobre nosaltres mateixos, l’entorn i el nostre futur. Crec que les distorsions cognitives són un fet que sempre esta succeint en les persones. Algunes amb més tendència que d’altres, en alguns casos s’han de regular i d’altres no. Tots en algun moment hem sofert una distorsió cognitiva, però no per això ha d’esdevenir un greu problema. Per exemple, en un moment de la teva vida pots tenir una tendència més marcada en certes interpretacions una mica distorsionades, o en un moment concret però després pots rectificar-ho i adonar-te tu sol. L’ideal seria que tots tinguéssim la capacitat d’adaptar-nos i interpretar la realitat com un guant.
És molt important que la Psicologia hagi adquirit aquest coneixement, ja que molts dels problemes poden sorgir de males interpretacions i saber-les corregir és un fet significatiu. També crec que ens ensenya com a cada persona les situacions li poden provocar reaccions diferents, en relació a com les interpreti en la seva ment. Per tant, cada persona és tot un món diferent, amb distorsions cognitives diverses.
Trobo important destacar que dir que hi ha distorsions cognitives implica que hi ha una manera “correcta” d’interpretar les coses, però em pregunto quina és aquesta manera. Per que tots etiquetem persones, tots ens imposem accions de tipus imperatiu categòric, llavors tothom necessita un tractament? Tenim tots un problema? No sabem interpretar de manera “normal i correcta”?
Tot això implica definir que és normal i correcte en les interpretacions, i això pot donar més problemes que solucions. Si que hi ha coses que s’han de tractar, per exemple una persona que s’autoinculpi tota l’estona necessita aprendre a pensar d’una altre manera i veure que això no és així. Però no etiquetar a ningú ho trobo molt difícil, ja que hi ha molta gent al nostre voltant i en alguns moments és necessari “descartar persones amb qui relacionar-se” i en la primera ullada, jutgem i etiquetem. Encara que, tots sabem que esta malament.
Per tant, s’ha de conèixer quin és el punt en els qual una distorsió pot ser realment problemàtica, convertint-se en una patologia i la persona necessita una intervenció d’un professional de la psicologia; i quan la distorsió es esporàdica, d’un moment de la vida, estat emocional, etc.
AMPLIACIÓ:
Correcte, Ania!
ResponderEliminarMolt bé pel fet de buscar ampliació a la pràctica i incorporar-ho.