Dessensibilització Sistemàtica, Pràctica 2

INTRODUCCIÓ:

La dessensibilització sistemàtica consisteix en un mètode psicoterapèutic conductista en el qual es busca reduir d’una manera gradual el vincle entre ESTÍMUL- RESPOSTA. Quan parlem d’estímul ens referim, per exemple a una aranya i la resposta seria la por que manifesta una persona en veure-la, sentir-ne parla, etc. Per desfer aquest vincle s’ha d’anar presentant poc a poc l’estímul i fer que la persona es relaxi.

Per tant, estem parlant d’una fòbia. Una fòbia es una aversió apassionada, angoixosa i obsessiva, generalment de caràcter patològic, a persones objectes, situacions o actes.

Segons Mary Cover Jones, si les pors/fòbies són apreses, llavors també es poden desaprendre, és a dir, fer-les desapareixer.

Va molt lligat al contracondicionament. El contracondicionament consisteix en, substituir la relació del estímul- resposta per un altre. Per exemple: si una persona té fòbia a un ascensor, la relació estímul- resposta seria: ascensor- por; per tant, el mètode es basa en que la relació passi a ser ascensor- relaxació.

La relaxació ajuda a enfrontar la por i el menjar, per exemple, podria ser un contracondicionant.

La dessensibilització sistemàtica es basa en dos principis fonamentals:

1. Una emoció pot contrarestar una altre emoció
2. És possible habituar-se a les situacions amenaçadores.

PRÀCTICA:

En la pràctica realitzada a classe el professor ens presentava dos casos de fòbies en nens. La nostra feina consistia en crea deu passos seguint la metodologia de la dessensibilització sistemàtica i aconseguir treure-li la por al nen.

Havíem d’escollir un cas i treball-lo per equips. En el meu equip ens trobàvem la Marta Oró, l’Isaura Oms i l’Ania Pérez (jo).

Hem escollit el cas 1.

Cas 1: Un nen de 7 anys un dia mirant la televisió amb la seva àvia veu un accident d’autobús on hi ha hagut morts. El nen agafa por als autobusos i decideix per si mateix que mai pujarà a un autobús. Un dia han d’anar a visitar a uns familiars i se’ls hi ha espatllat el cotxe, així que hauran d’agafar el bus. El nen en nega d’una manera absoluta a pujar-hi, aquí se’n adonen de que el nen té fòbia als autobusos i que s’ha de buscar una solució.

PASSOS: considerem que en tots els passos els pares o l’avia hi són presents.

• Primerà Mentre el nen berena li posem un vídeo on hi surtin nens que van d’excursió amb autobús, tot cantant, rient,... que se’ls vegi contents. S’ha de reforçar la situació amb un adult (mare, pare o àvia) que li comenti que bé que s’ho estan passant i que contents que se’ls veu.

• Segonà Li regalem un joc on hi hagin transports públics i entre ells un autobús perquè s’hi vagi familiaritzant. Jugant amb els pares o familiars se sentirà més segur i protegit.

• Tercerà Un dia de camí cap al parc amb l’àvia el fem passar casualment per l’estació d’autobusos. Que ell indirectament vegi molts autobusos, però no senti l’amenaça d’haver de pujar, simplement passen per allà.

• Quartà Arribar a un acord amb l’adult que durant el passeig fins al parc, tornaran a passar per l’estació i contaran tots els autobusos. Qui en vegi més i sàpiga els colors que tenen tindrà una piruleta.

• Cinquèà El nen i els pares van a l’estació a buscar a l’àvia que “casualment” els ha anat a visitar anant amb l’autobús. L’àvia baixarà del transport públic molt riallera i contenta del viatge, tot comentant que ha estat molt agradable i divertit. El nen veurà l’estació i els autobusos molt de a prop.

• Sisèà Un altre cop de camí cap al parc, passaran per davant l’estació i l’avia li comenta a el nen que vol passar més a prop per a saludar el conductor que la va portar l’altre dia. S’apropen a l’autobús i el conductor des de dins parla amb el nen, amb la porta oberta, i li diu que s’hi hi torna a anar un altre dia li ensenyarà l’autobús per dins.

• Setèà Van a veure l’autobús i el conductor el deixa pujar al seu seient i jugar amb el volant. Només estarà a la part del davant amb la porta oberta. Com a premi el conductor li regala una piruleta. Sempre de camí cap al parc a jugar.

• Vuitèà Aquest cop puja i el conductor li ensenya l’autobús tot animant-lo a veure tots els seients del darrera, motivant-lo a contar-los com a estratègia perquè camini per dins l’autobús. (Sempre reforçant les conductes afectivament).

• Novèà A casa realitzarem el joc simbòlic. Es col·locarem cadires de manera que sembli un autobús i simularem amb la família i els amics que anem d’excursió. A més a més li ensenyarem i cantarem una cançó típica de quan viatges amb autobús amb l’escola.

• Desèà Farem un trajecte curt amb autobús a un lloc on li faci molta il·lusió. Per exemple al circ. Aquí el reforçament afectiu és molt fort.

REFLEXIÓ PERSONAL:

El mètode de la dessensibilització sistemàtica pot resultar molt útil en el moment de fer desaparèixer les fòbies, pors, ansietats que puguin tenir les persones o infants.  trobo personalment que permet adaptar-se molt bé a les necessitats que li puguin sorgir al pacient i realitzar-lo de la manera més optima possible. D’aquesta manera un psicòleg en plantejar el passos que s’han de seguir, per contracondiccionar la resposta del pacient, ha de tenir molt en compte el seu entorn, la seva família, com li afecta en la vida quotidiana aquesta fòbia, etc. Tenint tot això en compte es realitzarà una bona dessensibilització.

En el moment de descriure els passos a seguir em considerat que no s’avança d’una fase a l’altre sense haver superat amb èxit la anterior. Això significa que el pacient es trobi relaxat davant de la situació plantejada. En cas de que no succeís d’aquesta manera s’hauria de replantejar la metodologia aplicada i replantejar la teràpia. Com que nosaltres només em plantejat un cas hipotètic i els passos també ho són, em decidit que les fases es superaven sempre amb èxit.

Quan realitzàvem la feina ens hem trobat amb molts dubtes i qüestions que no podíem respondre en el moment. Ens plantejàvem possibles respostes que pogués donar el nen i com això afectava en el desenvolupament de la teràpia.

Tot això ens ha ensenyat la complexitat que pot haver-hi en el moment de aplicar el mètode de la dessensibilització sistemàtica, encara que sembli més senzilla. Sembla senzilla per què consisteix en fer aparèixer l’estímul causant de la por i crear una resposta de relaxació però, ens em trobat que no sempre era clar o factible el que proposàvem i que mai podíem saber com reaccionaria realment el nen envers la situació plantejada. És un exercici que pot dura molt de temps o poc, dependent de les condicions de cada persona. El temps entre sessió i sessió tampoc em sabut com classificar-lo.

És un procés complicat, on molt factors poden influir. Potser no tenim en conté, al començament certes coses que després ens fan canviar totalment l’enfoqui del procediment. Per tant, sabem que la dessensibilització sistemàtica és efectiva, que en molts casos la teràpia dona bons resultats però, és complicada i hi ha molts factors que poden influir la teràpia, la fòbia, el pacient i fins i tot al mateix psicòleg que no es poden preveure. I per això el psicòleg ha de tenir la sensibilitat d’adonar-se de tot això i trobar la manera de que la teràpia sigui efectiva.