INTRODUCCIÓ:
Quan parlem de Mecanismes de Defensa em de situar-nos en la Psicoanàlisis i les teories de S.Freud.
Freud va ser un metge del segle XIX que es va interessar per una malaltia anomenada Paràlisis Histèrica, aquesta malaltia amb una alta prevalença en dones no presentava cap lesió física però si que donava efectes física. Per tan, era la manifestació d’un mal psicològic. Freud va fe tot un estudi i va publicar l’any 1886 el que és considera el seu primer text psicoanalític, sobre les Histèries, juntament amb Breuer (un altre metge de l’època).
Aquí trobem el primer plantejament de persona que presenta Freud:
| CONSCIENT | PRECONSCIENT | INCONSCIENT |
| Representa 1/7 part Podem accedir a la informació | Zona on es poden escapar de manera camuflada, en somnis, coses provinent del inconscient. | Representa 6/7 part No tenim accés a la informació que hi ha. |
Aquesta va ser l’anomenada tercera bufetada per l’home, ja que deia que hi ha una part de nosaltres que no coneixem, no podem accedir i és la més gran. Per tan, que no ens podem arribar a conèixer a nosaltres mateixos.
També introdueix el concepte de Libido, el qual no és només l’energia sexual, sinó que es l’energia vital en conjunt. Segons Freud aquest libido o energia vital provenien sobretot de l’energia sexual, per aquesta raó quan és parla de libido és relaciona amb l’energia sexual.
Finalment parlarem del model de persona que desenvolupa la teoria psicoanalítica de Freud:
| ID “l’allò” | EGO “el jo” | SUPEREGO “super- jo” |
| És innat i es mou pel principi de PLAER. El nen busca la satisfacció immediata, no té consciència dels altres. És el que anomenem la part egoista. | És a partir dels 2 any de vida. El nen s’adona que en alguns casos no pot satisfer las seves necessitats immediatament, per tan a vegades s’haurà de reprimir. L’ego es mou pel principi de la REALITAT. | A parit dels 3 anys. Ara el nen té present a les altres persones. És l’anomenada consciència moral, regula el que s’ha de fer i el que no. Els superego és una cosa apresa. |
Es crea una dinàmica entre aquestes tres part ens les quals és pot dividir la psicologia d’un individu segons Freud.
· Teoria del Desenvolupament Psicosexual:
En el desenvolupament psicosexual de les persones hi ha diverses etapes, les quals seguidament seran explicades.
| FASE ORAL (0-2 anys) | La font de plaer prové de la boca. Si no es supera pot portar a una fixació, un fet pot ser destetar un nadó massa d’hora |
| FASE ANAL (2-3 anys) | La satisfacció prové dels esfínters, de tenir control sobre ells i si els apres exigeixen al nen que els controli abans d’hora també pot donar lloc a una fixació en aquesta fase. |
| FASE FÀLICA (3-6 anys) | Aquí es descobreixen les diferencies sexuals, plaer es troba en la zona genital. El nen/a passa per l’anomenat Complexe d’Edipo (nen), Electre (nena). Si aquesta etapa es supera el nen podrà mantenir relacions de parella satisfactòries. |
| FASE DE LATÈNCIA (6-12 anys) | És una fase tranquila, amb relacions de nens- nenes normals i lògiques. Els nens juguen amb nens i les nenes amb nenes. |
| FASE GENITAL (a partir dels 12 anys) | Si totes les etapes han estat superades amb normalitat, aquesta persona podrà gaudir d’una vida sexual sana, estable i normal. |
Un cop introduïda una mica la teoria Psicoanalítica de Freud, passarem a parla dels Mecanismes de Defensa. Si el que tenim als inconscient aflores sempre al conscient les persones es trobarien molt desequilibrades. Per evitar això hi ha uns mecanismes de defensa, els quals són distintius interns del EGO per controlar l’ansietat, prevenir l’aparició i mantenir l’equilibri psíquic. Existeixen nou mecanismes de defensa definits per Freud: repressió, negació, projecció, racionalització, intel·lecutalització, formació reactiva, regressió, desplaçament i sublimació.
Només explicaré la sublimació, ja que la nostra pràctica realitzada a classe tracta només d’aquest mecanisme de defensa. La sublimació és una estratègia d’intel·ligència emocional per canalitzar correctament les pulsions. És a dir, es una mecanisme que transforma un impuls perillós en un fet acceptable socialment.
PRÀCTICA :
La pràctica realitzada a classe consistia en donar solucions als set pecats capitals, els quals són l’ira, luxúria, gula, peresa, supèrbia, enveja i avarícia.
Ens em col·locat per grups i cada grup a donat una solució constructiva, és a dir on el pecat capital era correctament canalitzat, i una solució destructiva on no era transformat.
Solució tipus 1: constructives
Solució tipus 2: destructives.
| IRA | 1. Anar al gimnàs, 2. Trencar una taula. |
| LUXÚRIA | 1. Mantenir una relació sexual sana o masturbar-se, 2. Obligar a algú a tenir relacions, violar. |
| GULA | 1. Menjar equilibrat, just el necessari pel cos o menjar poc i sovint, 2. Menjar tot el que tens al abast, sense cap regulació. |
| PERESA | 1. Dormir les hores necessàries, 2. No fer res i deixar les teves responsabilitats de banda. |
| SUPÈRBIA | 1. Esperit de superació, 2. Tractar amb despresi les persones del teu voltant. |
| ENVEJA | 1. Canalitzar l’enveja per admiració, 2. Causar un mal físic a una altre persona. |
| AVARÍCIA | 1. Tenir una feina/carrera professional que et permeti acendra, 2. Robar. |
El meu grup estava format per: Marta Godino, Rocio Pinto, Isaura Oms i Ania Pérez(jo).
REFLEXIÓ PERSONAL:
A tot arreu es pot sentir parlar de Psicoanàlisi, de Freud i la interpretació dels somnis. Podem trobar-la pel carrer, a l’escola, a casa nostra, a la facultat però mai saps si l’arribes a comprendre correctament. Tothom s’atreveix a opinar sobre aquestes teories, encara que no les coneguin, s’ha creat a la societat una imatge del Psicòleg Psicoanalític i una imatge del mateix S. Freud. La psicoanàlisi ha entrat dins la cultura i la societat, i l’ha marcat profundament.
El professors universitaris opinen obertament sobre la psicoanàlisi, uns la defensen, d’altres la critiquen amb duresa. Però, per alguna raó acaba sortint com a exemple o contraexemple, com a temari o en una conversa quotidiana amb un amic.
És una teoria a tenir en conte, una teoria interessant d’estudiar i intentar comprendre, ja que hi ha hagut un abans i un després en la psicologia, en la cultura i en la nostra societat. S’ha d’anar amb conte ja que de psicoanàlisi mal interpretada hi ha a tot arreu i és la que més ens pot crea confusió. Com a futur psicòlegs em de considerar-la, amb molt de compte ens em de crea la nostra pròpia opinió sobre la psicoanàlisi. Per això, primer s’ha de conèixer i estudiar-la amb els ulls ben oberts, una teoria que ha creat tant moviment no és una teoria a depreciar sense fonaments. Considero fermament que es treguin les conclusions que es treguin sobre la psicoanàlisi cadascú ha de respectar les idees del altre.
Personalment no tinc cap opinió sobre la psicoanàlisi. L’estic descobrint ara aquesta teoria. No la descartaré ni l’acceptaré ara o demà, primer vull conèixer-la.
Centrar-me en els mecanismes de defensa, són estratègies que tots apliquem, potser sense adonar-nos i sobretot perquè així ens ho han ensenyat a la societat. Cada persona pot aplicar més uns o d’altres però és molt important tenir-los a l’abast, ja que com diu Freud, ens permetrà esta més equilibrats. No vull dir ara que estigui d’acord amb la seva teoria psicoanalítica, ni en els seu model de persona, però si que estic d’acord en dir que els mecanismes de defensa et permeten estar més equilibrat psicològicament. Això ho crec primer per l’experiència pròpia en aplicar-los (sense coneixements de la teoria de Freud, ni la classificació dels mecanismes), i segon perquè em semblen lògics i bastant universals dins de la nostra societat.
En conclusió puc dir que els mecanismes de defensa em semblen indispensables per les persones i que encara estic formant-me una idea sobre les teories de S. Freud.
De Freud i les seves teories tinc informació de diverses assignatures donades a la carrera per aquesta raó he trobat innecessari ampliar la meva informació amb Internet, ja que allà puc trobar informació menys clara i fiable.
